divendres, 11 de desembre del 2015

No acostumar-s'hi

Malgrat tot. No m'és fàcil cada setmana desxifrar resultats tant adversos i contundents. Sovint ric quan penso que utilitzo el bloc com a diari personal. I avui em costa especialment digerir-ho. Quan tens una setmana d'exàmens, busques motivació externa. I clar, arriba l'examen i no va bé, i arribes al partit i perds de cinquanta. La motivació és intrínseca, i no ha de dependre de ningú. I aquí està el meu primer error. Però no hem d'acostumar-nos mai a perdre. Cal no acostumar-s'hi.

Entrenem bé, crec que cada dia millor que l'anterior. Cada dia em faig més  autocrítica i de la derrota se n'aprèn, també - tot i que vull aprendre des de les victòries, que no ens enganyin -. No hem de caure mai en la frustració. Mai. Hi vam caure un cop, i l'emprenyada que em vaig emportar a casa va ser descomunal - fa dos partits -. Alguna cosa estava fent malament.

Anem millorant les línies de passada en defensa. Tenim una actitud millorable, però en cap cas tinc la sensació avui - personalment - que n'hagi faltat. Felicitar-los perquè avui tots s'han posat la camiseta per dins, han recollit el material després del partit, han tingut un comportament exemplar a la banqueta i han fet una rotllana que m'ha ficat la pell de gallina al final del partit. I això també és bàsquet. Més ben dit: això és la vida.

Tant el club com jo mateix ens agradaria fer un sopar de Nadal conjuntament amb el nostre patrocinador, que és un bar- restaurant aquí a prop de Can Dragó. Comentarem dia i hora el dimarts amb els nens, encara no sé quan podré jo mateix anar tenint en compte que estic en plena setmana d'avaluacions globals a la universitat.

No acostumar-s'hi. Superar-nos. Començant per mi. Intentant cada dia ser una mica millor entrenador d'aquests meravellosos fills que teniu. I ells hauran de ser els millors fills però també el millor jugador que porten dins de cadascun. Paciència - sobretot per mi - però prohibit relaxar-se.

Quant a motivació intrínseca, us deixo amb un dels més grans que es retira amb una frase que val la pena llegir. Sense secrets. 

" La motivació, per a mi, és el propi joc. Sí, la motivació és jugar de la millor manera i intentar guanyar, és a dir, competir cada cop que trepitjo la pista. Aquesta és la meva motivació, en tinc suficient!".

Així de simple. 

KOBE BRYANT #24 - Jugador de Los Ángeles Lakers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada