Malgrat tot. No m'és fàcil cada setmana desxifrar resultats tant adversos i
contundents. Sovint ric quan penso que utilitzo el bloc com a diari personal. I avui
em costa especialment digerir-ho. Quan tens una setmana d'exàmens, busques
motivació externa. I clar, arriba l'examen i no va bé, i arribes al partit i
perds de cinquanta. La motivació és intrínseca, i no ha de dependre de ningú. I
aquí està el meu primer error. Però no hem d'acostumar-nos mai a perdre. Cal no
acostumar-s'hi.
Entrenem bé, crec que cada dia millor que l'anterior. Cada dia em faig més autocrítica i de la derrota se n'aprèn, també
- tot i que vull aprendre des de les victòries, que no ens enganyin -. No hem
de caure mai en la frustració. Mai. Hi vam caure un cop, i l'emprenyada que em
vaig emportar a casa va ser descomunal - fa dos partits -. Alguna cosa estava
fent malament.
Anem millorant les línies de passada en defensa. Tenim una actitud
millorable, però en cap cas tinc la sensació avui - personalment - que n'hagi
faltat. Felicitar-los perquè avui tots s'han posat la camiseta per dins, han
recollit el material després del partit, han tingut un comportament exemplar a
la banqueta i han fet una rotllana que m'ha ficat la pell de gallina al final
del partit. I això també és bàsquet. Més ben dit: això és la vida.
Tant el club com jo mateix ens agradaria fer un sopar de Nadal conjuntament
amb el nostre patrocinador, que és un bar- restaurant aquí a prop de Can Dragó.
Comentarem dia i hora el dimarts amb els nens, encara no sé quan podré jo
mateix anar tenint en compte que estic en plena setmana d'avaluacions globals a
la universitat.
No acostumar-s'hi. Superar-nos. Començant per mi. Intentant cada dia ser
una mica millor entrenador d'aquests meravellosos fills que teniu. I ells
hauran de ser els millors fills però també el millor jugador que porten dins de
cadascun. Paciència - sobretot per mi - però prohibit relaxar-se.
Quant a motivació intrínseca, us deixo amb un dels més grans que es retira
amb una frase que val la pena llegir. Sense secrets.
" La motivació, per a mi, és el propi joc. Sí, la motivació és jugar
de la millor manera i intentar guanyar, és a dir, competir cada cop que
trepitjo la pista. Aquesta és la meva motivació, en tinc suficient!".
Així de simple.
KOBE BRYANT #24 - Jugador de Los
Ángeles Lakers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada