.
Collons.
Segur que m'enteneu. Segur. Quan acaba el dia i n'esteu fins els sants
pebrots. Schlechte Milch. Mala llet. El president d'alemanya, aquell home
furiós baixet amb una veu autoritària sense sentiments m'entén. Sí, sí, el senyora Merkel.
Rabiós. Consumit. Esgotat. Wütend. Encara que no sàpigues què vol dir, aquest
idioma ja sabeu que li posa més èmfasi. T'aixeques, corres durant vint minuts
per Can Dragó, et dutxes i cagant llets - Scheissen
Milcharten - entres a l'harmonia del transport metropolità de Barcelona. Et
deixes l'esquena a dos quarts i cinc de nou del matí amb uns cinc joves que no
coneixes de res, i amb l'àvia protestant. Doncs mira tu, la gent va a la
universitat. Ningú t'ha cridat. Fot el camp. Gehen Sie weg.
Collons.
Segur que m'enteneu. Segur. Quan acaba el dia i te n'adones que les teves
expectatives que pensaves se n'han anat en orris. Imagineu-vos en Jordi Alba
insultant l'assistent, empenyent al contrari i amb el braç engegant-lo a fregir
espàrrecs. És real. És un quart i cinc d'onze i el Barça està perdent 0 a 1
contra els alemanys de Leverkusen. El joc del Barça és el meu cervell. El 4-3-3
s'ha desdibuixat i figura un 2-1-1-1-3-2.
Avui a les 18h he plantejat un
entrenament, diria que el més plantejat de tots. Doncs, si m'ho permeteu, ha
sigut una vergonya d'entrenament. Si fa no fa la mateixa imatge de pena que
dóna avui aquest partit al Camp Nou al qual, per cert, hauria d'haver assistit,
si no fos perquè he sortit a les vuit menys deu, entre escridassades del meu
pare, amb tota la raó del món. Perquè que un nen marxi cap a casa sol deixant
la mare preocupada al pavelló, no té preu. I tu allà, palplantat, sense saber
donar explicacions. I arriba un senyor i et recrimina que els nens no marxen
sols. Si haguéssim fet una reunió a l'inici, tot seria més fàcil. Hauré de ser
més contundent i menys fleuma. Ja en tinc prou de ser el paio aquell que canta ridículament
Ola k ase.
Collons. Bälle.
Segur que m'enteneu. Segur. Quan acaba el dia i recordes que el dia 27, fa
dos dies, vam ser incapaços de guanyar amb claredat les eleccions del
Parlament. Si no els hem fet callar les boques ara, ho farem quan Mascherano
marqui un gol amb el Barça? Ràbia, això és el que em passa pel cap quan recordo
que l'oposició estarà formada per un dimoni vestida d'angeleta que suma
vint-i-cinc diputats. I pretén en Pablo Iglesias que votem el seu partit a les
generals prometent-nos el referèndum. Em sembla que ho té magre si pretén guanyar.
Ciudadanos, marca blanca, planxada, renovada, rejovenida, embellida, mimada, ,
neta ( diuen de Corrupció), pentinada, ataronjada i allisada del Partido de los
Populares, farà que la mateixa oligarquia segueixi governant. Un Ministerio pel
Rivera, un petonet per la Arrimadas i todos unidos, mentre a Catalunya ens
barallarem per una titularitat d'una competència. Bé, desitjo que ens barallem
perquè fotem el camp d'una vegada. Indignat perquè més de cent cinquanta mil persones es van quedar
sense votar - probablement sobiranistes - perquè la senyora burocràcia ho fa
complicat. Visca el compliment del major dret de la democràcia. Doncs a menjar
botifarres, amb o sense boicots, amb o sense l'europea, una DUI ara mateix
seria pornogràfica.
El Barça ha remuntat 2 a 1. Suárez i Sergi Roberto. Qui ho havia de dir.
Demà tinc dia de repressió amb els fets consumits d'avui, vull dir de reflexió.
Fe. Això em queda i he borrat l'article 2 del meu subconscient: nunca amenaces,
chilles, grites, golpees, insultes, contestes,
respires, cuando Rajoy hable de Cataluña, o lo que es lo mismo, cuando el mundo
va en contra tuyo. Perquè jo ja he desconnectat de la nació espanyola, he
proclamat la república independent dels meus pebrots vermells progressistes. Y has desconectado ya de...? Marianoooooo!
También. Auch!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada