Piano Piano

C.B. PALMA 54-4 SIRIUS B.C.

Piano piano. De mica en mica s'omple la pica. Keep Calm. Partido a Partido.

Sona futbolístic, oi? Certament, és un fet real al nostre equip. Després  d'una primera fase de la marató marcada pel nostre jugador 6, imprescindible per la nostra filosofia de bàsquet i de vida, d'aquest partit m'agradaria marcar tres punts claus:

·         No ens vam perdre i vam arribar al lloc en l'hora indicada. A Sant Cugat ens vam perdre la mare del Neil i jo.

·         Ha vingut l'àrbitre. A Sant Cugat no hi va haver àrbitre, i encara no se'n sap res. Miedor.

·         Vam disputar el partit. A Sant Cugat, òbviament, no vam jugar-lo!

Tu, lector, no riguis. Ja n'hi ha prou. Sí, ja ho sé, ens estan passant coses estranyes. I sí, ja sé que el normal en aquesta vida és jugar un partit sense incidències. Però què hi podem fer? Res, posar més disciplina, fer-nos autocrítica i seguir millorant. I allò que no depengui del club, riure.

Com que sembla que la marea d'Odissees s'està apaivagant - estic tocant la fusta del despatx on tinc l'ordinador, un llapis a la banda dreta i el llibre de Relacions Internacionals Contemporànies on m'explica què carai passa a Síria - explicaré com el Gabriel i jo centrarem gran part dels problemes del nostre equip:

- La primera part de l'entrenament la destinarem a coordinació amb i sense bot. En dos mesos, veiem grans mancances encara a l'hora de saltar, coordinar peus i mans, equilibrar el cos i notem falta d'entrenament sinàptic. Per tant, destinarem molta inversió del temps en treballar el més bàsic d'un equip. Anirem explicant les millores.

- La segona part de l'entrenament variarà, des de la tècnica individual, des dels moviments necessaris o des de partits amb o sense oposició. Això variarà sempre.  

Avui destaco que per primer cop, el primer període només l'hem perdut 4 - 0. El proper repte serà igualar un període o, si més no, anotar al primer període. Reptes que anirem assolint mica en mica. També m'agradaria destacar una petita millora de la col·locació dels jugadors a la pista: vam notar com en defensa començaven cadascú a agafar el seu propi jugador i no anaven a per la pilota. Ara es tractarà de mirar la pilota, saber mitjançant el tacte de la mà on és el nostre defensor i saber a quina cistella defensem, no sigui cas que algun dels nostres jugadors se la fiqui en pròpia!

Perdoneu que em posi íntim, però en aquest precís moment estic escrivint mentre escolto La Raíz - Elegiré. Per resumir les meves sensacions dos mesos després, d'una manera musical, l'estrofa i el meu cervell d'entrenador pensa i canta així:

Yo le dije al camino "tranquilo",

no tengo ganas de ver tu final, 
voy despacito, voy tan tranquilo 
que hasta las horas andan hacia atrás.

Hay gente con prisa que nos pisa, 
pero quiero volar y escapar como Ícaro, 
voy a mostrarte el mundo desde arriba, 
voy a dotarte del arte de los pájaros.

[...]

Elegiré, elegiremos, volar, volar, 
A hundir los pies en barros de vulgaridad.

Elegiré, elegiremos volar, volar, 
A hundir los pies en barros de vulgaridad.