El número 6

SIRIUS BC 2-52 ESCOLA IPSIB

No hi ha cap jugador físic de l'equip que tingui el dorsal sis. Però és un jugador que està en plena forma des que ha començat la temporada i juga els vuit períodes: té esperit competitiu, té esperit guanyador, té esperit cooperatiu, té esperit de sis. És l'extra.

Sense que en Gabriel ni jo diguéssim res, la banqueta del primer període - Mingxin, Adrià, Zheng Jie i Dani, i la banqueta del segon - Pau, Constant, Roger i Albert - van crear i mantenir el jugador número sis, capaç d'animar els jugadors de pista i, fins i tot, esperonar els pares i mares des de dalt del Colosseum de Can Dragó.

"Nois, avui perdrem de més de cinquanta. No tenim opció a guanyar, però sí a donar-ho tot i demostrar que seguim aprenent. Avui és un nou entrenament. Tot el que fem positiu avui seran victòries. Estem d'acord?". "... Sí...". Ràpidament vaig comprovar que donar un partit per perdut abans de jugar-lo és un signe de victimisme i una falta de respecte cap als meus jugadors. Clarament no era aquesta la meva intenció, i els jugadors van sortir mig perduts, sense ganes de menjar-s'ho tot. Ràpidament en Gabriel i jo vam demanar temps mort, al minut 2 de joc. Estàvem a la Lluna: una cosa és perdre de deu en cent vint segons i una altra completament diferent és que no estem jugant amb la màxima actitud possible.

Tenia la por que ens tornéssim cap a casa sense cap cistella, però un cop vam anotar la primera vaig tenir la sensació que ja havíem complert. No és del tot cert, ja que en Gabriel i jo valorem el partit per la quantitat enèsima de coses millorables i les petites coses ja ben fetes - la més important, la del número sis pel bàsquet i per la vida -, però també és un ajut moral convertir una cistella en joc. Sempre és d'agrair. La última cistella a l'últim segon del Pau va ser també una victòria moral per tots els que vam jugar el partit: donar la mà a l'àrbitre, recollir l'acta i recordar que hem sigut els últims a fer una cistella en joc em dóna una petita satisfacció més: tots, absolutament tots, ens mereixíem aquella cistella.

Hem acabat la primera etapa de la Marató d'aquest cap de setmana. Demà tindrem dues incorporacions - en Neil podrà venir i en Dani Villafranca també - però també patirem alguna baixa, com la del Dani Ruiz, la del Roger i l'Adrià. Esperem veure el número sis demà a tres quarts de cinc contra la Palma de Cervelló. 

Si demà tornem a perdre

I  nostra estima ha guanyat

Recordem doncs tal victòria

I agafats tornem a cridar

Units tots som imparables

Som tots, som un, som nombre sis!