Tocar les tecles adequades

SIRIUS BC 10- 61 CB PALMA

Una de les coses que més em fascinen de ser entrenador és tocar aquelles tecles intangibles en els entrenaments que produeixin efectes positius al partit imaginats prèviament al teu cervell. Avui m'agradaria destacar la importància del Jordi, el nostre coordinador, que ens ha ajudat molt aquesta setmana a focalitzar-nos en aspectes de coordinació, problema que vam detectar conjuntament amb en Gabriel durant el partit de diumenge passat.

Hem decidit modificar el rumb als entrenaments, i creiem que fem bé. Sense coordinació no hi ha bot, sense bot no hi ha tir, sense tir no hi ha cistella. Però el primer problema de la cadena està allà, al primer punt, a la base de tot plegat. De manera paral·lela, hem vist millores en aspectes de canvi de xip, de canvi de mentalitat en els jugadors en la transició d'atac a defensa. És a dir, després d'atacar i perdre una pilota, de fallar un tir i no obtenir el rebot, d'anotar una cistella, canviar el rol d'atacant a defensor i recuperar cadascú l'atacant pertinent. Encara tenim molt i molt i molt i molt per millorar en defensa, però un cop més m'agradaria emfatitzar la feina d'ajuda d'en Jordi especialment a l'entrenament de coordinació-defensa d'ahir. Mica en mica anirem avançant, tots junts, però estic satisfet d'aquest petit saltet que hem donat.

El partit l'hem viscut molt intensament i fins i tot he tingut la sensació que els nens per moments s'adonaven que podien tutejar al rival. De totes maneres, em quedo amb l'actitud cada cop millor de l'equip, em quedo amb el nostre jugador 6 i fins i tot amb un creixent jugador 7, vosaltres! Avui us hem escoltat molt a prop!

Per cert, i per acabar avui, m'agradaria fer la meva reflexió de L'equip petit. Crec que és un vídeo molt divertit que t'ajuda a comprendre que no sempre a la vida podem guanyar, és un vídeo on comprovem com els jugadors van a gaudir i competir, tot i saber de la dificultat que comporta guanyar o marcar un gol. Així doncs, el vídeo ensenya a esforçar-te el màxim, a divertir-te jugant, perquè, amics i amigues, si no et diverteixes, no cal que facis allò. Vivim en una societat que l'obligació és sine qua non. Doncs no! A la vida s'ha de suggerir, no obligar! Fent-nos autocrítica, entenc que encara hem d'augmentar el companyerisme entre nosaltres, tot i que la tendència és molt positiva des de setembre fins a novembre. A més, és curiós com aquest vídeo s'assembla tant a la nostra realitat, perquè mantenim l'esperança de seguir treballant per intentar tenir algun dia l'opció a poder guanyar un partit i és que, evidentment, ningú neix ensenyat, igual que nosaltres. Resumint, l'Equip Petit és el Margatània, és un equip molt petit per fora però per dintre és un equip excepcional perquè mai es desanima, sempre estan feliços i sempre gaudeixen d'allò que fan.

M'oblidava de dir una cosa. Aquesta opinió és un híbrid de totes les cròniques del vídeo dels vostres fills.

Són uns cracks! Ahir em van donar una lliçó.

I punt.

I final.